5.12.05

Tierra Comunera! [Parte de guerra #16]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Gaia II [Mägo de Oz]... psé
A la pelu m'han dit: 'Inter deum et diabolum semper musica est' Tanzwut


Després de pasar dos nits a una pensió conquense, viatge d'anada, viatge de tornada, visita de rigor a les cases colgades [que no colgants] i a la ciutat encantada l'emprenta final és fugaç, crec.

Conca com a rebost desapercebut de la meseta, darrere l'atrezzo d'asèptica contemporaneïtat les seues parets suen història, la història del prisma quotidià, i alimenten amb sa saba atemporal al que per aquelles longituds s'anomena riu Júcar.

Castella ampla, inabastable com una mar suaument encrespada, quasi-invariant baix rotacions per monòtona o homogènia [:P] i malgrat això amb l'atractiu místic d'allò tautològic, cíclic si més no.

Breus incursions baix el cel habitat.

Una vez, en las Islas Bermudas conocí a un peruano de Ítaca que había viajado por todo Egipto...y allí encontrado a un mentalista de Lhasa con facilidad para la detección de líneas Leigh. Este personaje le contó que, en sus viajes por Rumanía, los gitanos le habían hablado de que cuando los grandes chamanes navajos danzan para la tormenta su frenético baile tiene estrechas relaciones con el hipnótico trance derviche.