25.12.05

Nochebuena

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: dins
A la pelu m'han dit: 'Misa del gall? Jo vaig a anar a la misa de la gallina!' Manuel Gonzalvo :P


Nit de Nadal [nochebuena que diguem alguns], el menjar ja a la panxa i els iaios que ja s'han gitat. Mai he cregut molt en açò del nadal, les fòrmules comercials, el vuelve a casa vuelve por navidad, l'acumulació de personal, feliz falsedad i obligacions de temporada... per a mi el nadal és altra cosa, i d'uns anys cap ací, eixa altra cosa se multiplica per mil.

Nadal és sentir un colp d'escalfor en entrar a la caseta i eixa saturació repentina d'olors; olor a bo, a mar, a calent, a mandonguilla d'abaejo, a anys, a batecs. Abans d'això has entrat pel carreronet i la llum groguenca de farola t'ha recordat melàngies passades i en entrar al pati t'ha reverenciat amb un lleu moviment de branques una figuera de tronc blanc; fins a quina profunditat arrivaran les seues arrels, t'has preguntat. Una vegada dins saps, saps, que estas protegit i que el món és simplement allò que queda fora d'eixes parets i que tot allò que tens darrere i a milers de metres dalt el teu cap sempre te cuidarà igual que tu cuides allò que està dins teu i en eixe moment, sols en eixe lloc, mai més en altra circumstància respires, respires, i prens plena consciència de ser feliç per tot allò que se t'ha donat, d'estar agraït a qui ho ha fet i de tindre un deute amb els que estan darrere i els que estan davant.

I ja assegut en taula la iaia ha fet allipebre, que ara pesa més que qualsevol carn o marisc també presents i després haurà pilota de nadal eclipsant gelats, bombons, pinyes. No és que estiga més bo, és que del caure a plom damunt la taula ho silencia tot, és que te la estima d'allò que no se compra i s'ha de treballar amb les mans.

I després se xarra un poc, que no massa, i no importa perque hi han coses que no se diuen. I poquet a poquet, mentre el fred de fora t'acarona només de mirar-lo, tan negre finestra enllà, vas pensant moure i tornar al món desitjant únicament que, a canvi si és vol de mil insomnis per a mi, ells tinguen una nit dolça de cotó i corxees suaus.

I al sendemà [sent eixa s :)] tocarà dinar de familia, esta vegada amb la vessant Alabau que també se les trauen [i tant!]... i donen per a altre post ;). Com era allò del gen Alabau? :) Adeu! Me pire de marxeta!