15.10.05

The Lord Of The Rings

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Oliver Shanti
A la pelu m'han dit: 'Si escribes un post de el señor, 10 puntos frikis'


Acabe de vore El Retorno del Rey i m'he emocionat. Estos frikis, pensaràn alguns, veuen [lligen :P] un poc de màgia, quatre elfets i un enà, batalletes masives i un final feliç i ja s'emocionen. Rés més lluny de la realitat. No és l'ambientació [molt vistosa, per cert] lo important d'esta obra, tampoc la màgia, els colorins i les criaturetes fantàstiques; sí ho són els sentiments dels pobles, l'estat anímic que destila el món amb un passat incert, un present incert i un futur incert molt ben definits.

El món en que succeeix la novela [que no és més que la història d'un viatge, cap a la mateixa font dels problemes] és de fantasia simplement per la necessitat d'allunyar-nos i desvincular-nos del món en que vivim i de fet la trama no demana d'elfs ni de màgia per a ser contada [que per altra banda li donen l'atractiu de la originalitat]. Tot l'atrezzo irreal en que es mou el relat i que pareix ser és el que ens atrau als amants de l'obra està clarament en segon pla i simplement afegix l'encant d'allò que només existeix a la imaginació i mai podrà ser tangible.

No és un relat d'heroiques batalles i triomfs contats a milers, més bé ho és d'un punt arrebatat temporalment a la mort i l'oblit, d'una guerra per un instant de relax, és un relat de cançons nostàlgiques de viatge, de llegendes oblidades en el temps i en l'espai, desconegudes inclós per el propi autor, és un relat d'una comunitat i llur temps que acaba i d'una diàspora silenciosa que deixa darrere palaus blancs de fulles de tardor, d'amistat entre cultures, d'herois bruts, desterrats i malmirats, de camperols de dol en un món i el seu palau daurat decadents, de records de la llar quan la rosada de l'alba entumix els músculs i s'ha de partir, és un relat d'altres relats mai contats sobre olifants i els homes del sud i la seua personal guerra de l'anell, sobre Gildor Inglorion, que començà abans d'hora el seu camí, sobre Radagast que parla amb els animals, sobre Bardo en Lago Largo ignorant de la guerra dels homes lliures. És un relat de la evolució, de la transformació de present en passat i de passat en llegenda. De líquens verds que envolten les pedres que abans foren escultures.


Tal volta tinc esta visió per la coincidència de la lectura del llibre amb certes vacacions que vaig passar a algun càmping del nord boscós però per a mi este llibre significa alçar-se del llit, eixir de la caravana sense sabatilles i que l'herba banye els teus peus gelats. I si lo que voleu són elfs mags lluitant contra unicorns i princesetes en atalaies dins l'aigua... pues a la Dragonlance.