6.10.05

Llibertat Condicional


||||
|||| |||| |||| |||



De repent el obrir els diafragmes metàlics que tenia per ulls i un pujar brusc del nivell d'estrés van ser un. Aquell cervellet adult en suspensió desconeixia el seu existir de cables i impulsos elètrics que el abastien de sensacions i ignorava que eixe instint d'atroç fam no tenia més justificació que el prèmer el botó d'un operari de laboratori seguint la rutina estipulada del projecte. Algun inexistent estòmac enviava senyals clares al cervell. Havia de menjar. Ràpidament estava saciat i presentia una pesada digestió i el operari seguia la minuta de switches i ordres al computador. Encara no sabia parlar. De fet no sabia que era saber parlar, a banda del seu instint natural només tenia habilitades les connexions alimenticies i darrerament s'havia inaugurat la connexió auditiva i enviaven la senyal d'un micro instalat a la cafeteria de l'edifici, planta baixa.

En un futur començarien a funcionar la resta de connexions i el cervellet en suspensió hauria de viure els processos cognitius i d'aprenentatge que sofre un nadó als primers anys de vida.

De repent el obrir els diafragmes metàlics que tenia per ulls i un pujar brusc del nivell d'estrés van ser un. Una avalanxa d'informació improcessable arribava com un torrent. Que era allò que veia, que sabria més tard que veia, davant els seus ulls? Formes poc delimitables i perspectives impossibles encara de calcular que el saturaven completament.
I de sobte va deixar la seua consciència d'escoltar; ell ara era ulls. Era ulls i allò que veia allà endavant una mena de cilindre dins el qual surava una massa gris arrugada i enganxada a mil fils de mil colors. Un d'ells eixia de l'extrany aparell dirigint-se clarament cap a ell i se perdia fora del camp de visió.

Va tardar molt en conèixer la relació que el lligava a aquella forma orgànica sustentada en sals diluides.