10.10.05

Deitats Nihilpotents i el sobreabús Galileà

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Spaccanapoli
El meu estòmac treballa en: Quereguilla bollida i mero planxa muy hecho, mandarines verdetes i un gelaet



Deitats Nihilpotents:
No pot ser tan gran, tan generós, tan omnipresent i omnipotent; tan infinit, si és l'home qui l'ha creat.

El sobreabús Galileà:
Allà pel segle setze uns fanàtics estigueren a punt de cremar a un revolucionari per afirmar que no era la terra que estava quieta, sinò que rondava anualment al Sol. Més avant, que ja se sap la Veritat, estem convençuts de que la heretjia era Certa.

Hui en dia, per contra la pira seria per a aquells que, m'incloc, seguim pensant que és el sol el que gira al voltant de la Terra, altra vegada absolutament estàtica baix els meus peus...

...bé, en realitat són terra i sol que giren frenèticament sobre l'eix central del Columpi del parc.


Dubtes, aclaracions o denúncia d'errades als comentaris. I ara a vore un ratele de esdla-ldt [lotr-ttt]