30.10.05

Bang Bang Boum

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Cocorosie [Noah's Ark]
Tenir un fill, escriure un llibre, plantar un arbre i...viure ací.


Que no està be desitjar-li mal a algú ho sé. Que pitjor encara és desitjar-li que revente d'una sobrecàrrega d'explosius o que siga cremat viu a la plaça del poble també. Que no vaig a anar al cel si hi ha cap cel no cal dir-ho. Que hauria de controlar els atacs de violència i superar les crisis com a bon ciutadà civilitzat és segur. Que la gent que defense, que jo inclós, tal volta no seriem diferents en eixa situació no ho dubte. Que la furia no du a res, que la revolució no ha de ser belicosa sinò de conciència i que per això, doncs, mai será.

Però també sé que no està be comerciar amb la terra i que, sabent que els diners eclipsen les vertaderes necessitats, no és just oferir-los a canvi de sentiments, de lligams i de futur. També sé que les persones van abans que la matèria morta i que la igualtat real de l'home, a juí del deu privat de cadascú, és i serà sempre impossible d'enmascarar amb lleis o amb aranyes.

Per això me dol no saber sinò creure que una bofetada a temps pot ser solució, com també pot ser-ho una foguera si el combustible que gastes pren com d** mana.


I perquè tal volta no puga viure al meu poble si segueix la especulació inmobiliaria. Ale amics, uno que està de mala llet.