26.9.05

/pàyòli/ [a.k.a. /payòlisàl/]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Diario de motocicleta OST
A la pelu m'han dit: 'Reza dos padrevuestros y un Baño Maria'

Primer dia de clase, bons retrobaments, i a primera hora, com un adelant d'allò que serà, clase de Relativitat. Més històries 'd'àtoms de colorins' i el descans. Però falta una cosa...

El recorde vagament en algun racó del meu traster subconscient, amb eixa personalitat sobria, herència de la herència de posguerra, com si voluntàriament humil. Per a mi fou el ranxo estàndar durant anys a l'hora d'esmorçar, que és on un xiquet demostrava allò que era, en les distàncies curtes. Ocupava el lloc de baix a la piràmide alimentícia del pan integral Ortiz, un referent per a mi, allà on la resta d'aliments bàsics envoltat de verdura i cereals. Ara se coneix que ja no està, els temps canvien, pressions mediàtiques, megacorporacions, no hi ha lloc per als paries al regne del menjar.

No s'ha de confondre però, la aparent senzillessa de la vianda amb pura simpleria sosa. El pa amb oli i sal era i és exquisit sustent, preparat això sí, amb carinyo i unes quantes regles.

D'entrada el pa havia de ser d'ahir [i si no baixes tu de bon matí i el compres!], correjós tal que la mandíbula se resentia als pocs mossos.

D'altra banda és innegable que amb les presses matineres la proporció pa/sal/oli se decantava involuntària però dràsticament cap a este últim ingredient amb la fatal conseqüència de tacar de transparent les fulles de la llibreta de dos línies amb grapes tapa blava que havies d'entregar al mestre aquell mateix dia [més avant, en soci o natu, ens deixarien gastar quadriculades amb gusanillo però això és altra història].

Per últim, i no menys important, el packaging. És menester, sinò capital, embolicar-lo amb plata, sempre mirant de calcular mal el tamany del paper per poder deixar la punteta fora. I ací és on els xiquets normals, els que no esmorçàvem tots els dies fosquitos o bollicaos amb pegatines dins, teníem les de guanyar. Perquè, on s'ha vist un xiquet llançar com a projectil un bolidròc de plàstic de Panrico al Perico, al Pitufo o al Macanas? Teniem l'arma i ells ho sabien.


Pa amb oli i sal

ingredients


un cantell de pa

oli
sal

preparació

s'obre el pa amb ajut d'un ganivet, se posa oli, se posa sal [ull, cada maestrillo tiene su librillo i l'ordre dels dos ultims passos pot canviar radicalment donant-li personalitat a l'obra final]




Per cert, ara lligc un recull de contes de Julio Cortázar. Recomane 'Manuscrito hallado en un bolsillo'. Èpic.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi :)

I absolutely love your blog! I'll definitely bookmark it, keep up the great work.

Please check out my site if you get some time: The Coolest Guy On The Planet

Anònim ha dit...

Si tinguera un forn prop, que agust me mejaria jo un cantellet de pa oli i sal... :)
Cris

Denkersaugetier ha dit...

Després d'hores d'ingenieria social P he descobert que la tal cris resideix a Conca!! Weee! Travese fronteres!!!!

Anònim ha dit...

Que gran eres javi!!!
vaig llegir-lo en el seu moment...xo hui l'he tornat a rellegir i m'ha entrat un no sé qué de nostàlgia...

Alba ;)