4.7.05

Sal...

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Orxata Sound System
A la pelu m'han dit: 'Ens la volen acorralar al reducte folclòric... o ara o mai!' J. Fuster

Corbes linies d'infinita recurrència, trajectòries, galeons d'espirals d'instantànies bicolor són del meu inconscient, astrolabi, timó, vent. I sentor relaxant d'albarçana de cristall en eròtiques cullerades.

Un paper pròfug a mercé del vendaval viatjava tremolós com la mà que l'escriu per camins urbans, escapista de l'incunable al que pertany i explorador de la realitat que creu descriure, i en un recés del sustentador éter se posava sobre el llibre obert d'un jove a un café d'un cèntric carrer d'una excèntrica ciutat.

Ara tinc un marcapàgines amb relleu de mecanografiat, òrfena pàgina 62, que sempre me recorda en courier que no cal un cor valent per travessar el camí d'adoquins groguencs que duu a la ciutat maragda, que només calen unes simples sabates i el sol desig de voler conseguir-ho.


Que és una possible manera de dir que ja torne a estar ací, que ja s'han acabat els exàmens en un balanç millor de lo esperat i que vaig a vore quina marxa n'hi ha este estiu.
 

1 comentari:

El Gos i la Marta ha dit...

vixca l'albarçana !!