28.7.05

Meditacions amb un Moai

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Huun huur tuu
A la pelu m'han dit: 'Juventud 2006'


'Avalanxes anímiques', m'encanta la expressió. Avalanxes anímiques que colpixen els pilars que me sustenten i alteren la meua percepció de la realitat sense saber massa be en quin sentit. I el caleidoscopi que és viure i no deixa de sorprendre'm. I a temporades de frenesí mental, d'actuar autòmata, de dies iguals de vista enfocada, succeeixen temporades d'esplai sensorial i de saturació sentimental i pèrdua de contacte amb lo temporal. I sense avisar se'n tornen a anar, curtes temporades d'estat sinusoidalment variable.

Avalanxes anímiques. Només ho sap qui s'ha sentat alguna vegada de cara a la mar, a l'ombra d'un barraconet de fira de llibre i amb l'amenaça del desgel del refresc com a única preocupació i ha sentit l'aire fort i salat pentinant-lo mentre sa vista se perdia com mai i fonía mar i cel en un blanc que ix de l'interior.

Avalanxes anímiques de pertanyença a la terra. 'A mi este poble me tira molt' [paraules d'una cosina segona recent descoberta]. A mi també. Perquè, què és este poble sino tu i jo junts? Senzillament tu te tires a tu mateixa. Tal volta per això me faça tanta ilusió tornar a ser fester, i vore junta la gent que només se junta certs dies a l'any.

I entre tot açò el record, quasi reemplaçat per lo ràpid de l'esdevindre, d'un cap de setmana de festes a la Oliva reconquestada. Marxes mores, xiringuitos a la platja, filaes amateur, xarraetes de bones i de no tant, burret a manta, i dormir de dia apretadets. La Safor mana molt.

I a qui no li agrade tanta paraula buida simplement no la llixca. Ara a vore la marxa. De moment el dilluns comença l'estudi per a setembre. Besos i abraços!