5.7.05

D'Or Xpiriens

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Ossifar
A la pelu m'han dit: 'En algún momento de estos últimos treinta segundos te has hecho un adulto' Finding Nevermore

Ahir vaig anar al D'Or, armat amb el bocata de pernil, la *oca *ola i els doscincu pa la entrada. El cartell era 'Descubriendo Nunca Jamás' i 'Arsène Lupin' en este desafortunat, desafortunadíssim, ordre.

La primera conta els fets que duen a un dramaturg londinense de principis de segle a escriure l'esboç d'un guió per a una peli de dibuixos que se faria dècades més tard. I a otra cosa mariposa no? Pues no. És una peli màgica, prou emotiva. Tampoc massa profunda, però resulta bonica la relació del escriptor amb els xiquets i la evolució del que serà Pere Pà. I les escenes imaginàries on juguen a ser indis o pirates. I els paralelismes entre la peli i el propi conte... i el xiquet baix del banc jugant a que està encarcelat. Per als que encara tinguen un xiquet dins...

La segona un trunyo. Lupin, el ladrón de guante blanco. És com si hagueren agafat un cagalló dels de 'com a cagalló per sèquia', d'eixos que s'han d'agafar amb un gamber perquè van corrent avall i l'hagueren posat al proyector, xif xaf i pacadins. Una peli inconexa, mal montada, girs de guió tan ràpids que ni sorprenen i tan infantils que provoquen la risa, però literal. Una història de amor que ni la Barbi i el Quen, un rollito steampunk d'eixe, però cutre com la paella en tenedor [xiste de la casa :P], un argument rollo codigodavinci però superat on un ull de cristall i unes creus lego tindràn el pes de la narració. Groarrr, despierta el tigre que hay en ti. Ale, per als que disfrutareu rabiosament amb Rumpelstinskin i vibrareu amb el bàculo de los dragones de D&D ací teniu la continuació, la tercera part d'esta trilogía que pasarà als anals de la història del cine anal. Vinga, si s'ha de salvar algo que siga la Cagliostro eixa que mou els fils del llinatge Lupin.

Clar, eixes del cine i no recordes la primera peli, que te molà, perquè tanta incoherència causa amnèsia.

Ale, altre dia mais santo tomais [de aquilino]!

Este blog se posiciona oficialment en contra dels diumengers que van a la platja i planten la sombrilla de cara a l'aire a vore si se la endu la ventolà i empala a algú en l'estòmac. Ji. Però aixina fa mes ombra a que si? Ai que bonico és el meu diumenger!