15.6.05

Que no sóc blavero! [Declaració de principis #5]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: The Orlando Consort
A la pelu m'han dit: 'Mosatros dignes de ser valencians'


Sols soc antiestàndar... però no anti-qualsevol-estàndar sino anti-este-estàndar-concret-que-mos-volen-imposar. Ara me explique. Però partirem de la hipòtesi [discutible si se vol...en atre moment] de que un estàndar modifica la parla real del poble i per tant modifica la parla de la que intenta ser estàndar apropant-la ad [no me resistia :P] ell. O siga que l'estandar no ès inocent, sino un centre al qual tendiràn totes les parles [recordem que ès la hipòtesi, discutible també]. De manera que... en un moment temporal pre-estàndar [ull, es important, perque si es post-estàndar moltes de les parles ja estaran estandaritzades i les prendrem com a parles reals quan no ho son] tenim molts parlars regionals ben diferenciats i al mateix temps ben agermanats. Ara be, necesitem identificar eixos parlars en una inevitable llengua normativitzada i traduirla amb normes escrites... hem de regularitzarla [no me posaré escèptico-definitori idealista i acceptaré que per a defensar-se d'altres llengües més fortes hem de crear un estàndar].

Convençuts de la necessitat d'este ens preguntem...quin? Be, diferències dialectals n'hi han moltes. Podem fer un 'estàndar mitjà i restrictiu' que no represente la parla de cap lloc concret i les englobe a totes, podem fer un estàndar 'aperturista i flexible' que accepte com a bones varies formes diferents d'una mateixa arrel [tipic exemple: mosatros, matros, noltros, nusaltres] o be podem fer un estàndar per a cada parla diferent. El primer i l'últim cas són l'imperialisme actual i l'egocentrisme 'blaver'. El cas del mig és molt més interessant. Però la qüestió és... on tallem? Comunitat, provincia, poble? Fins on considerem bones les diferències del parlar? Quina resolució tenim? Bé, no conec la opció correcta però estic convençut de la incorrecta. La incorrecta és tindre a una comunitat dividida i enfrontada, on uns no veuen les diferències i els altres no veuen el pareguts. És qüestió, pense, de bona fe.

*Extracte modificat d'un text que fa temps que prepare sobre la meua opinió del tema. Postejat per a evitar el típic part de guerra, la típica escupidera sentimental o una síntesi de com van els exàmens. Escrit en llengua oficial per falta d'una més còmoda per a mi... al meu pesar.


Arrivarà el dia en que dins de casa parlaràs extranger. Eixe dia haurem perdut la identitat que tant proclamem i la macedònia multicolor de frutes variades s'haurà convertit en suc homogeni i monocromàtic.