3.5.05

Zarandeo samsárico [Parte de guerra #12]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Recuperando memoria [Concierto homenaje a los republicanos]
A la pelu m'han dit: 'The one I call holy' David en un nick


Que gustirrinín arrivar a casa a les nou de la nit, anar-se'n a correr per la mar un poquet [pa eliminar al inquilino, pero no molt], sopar lleugeret i escriure algun ñardo en este mi querido blog.

Qui ha vist la mar en uno de esos dias [que ella també sent l'influxe llunàtic] i l'ha vista mimetitzar-se amb el cel i ser un tot amb reflexos metàlics, núvols cap a dins i ones cap a fora... comprendrà la força nostàlgica que impulsa a un lemming suicida a tornar al caldo de cultiu progenitor tant familiar i misteriosament inquietant. La inèrcia de l'alé que duem dins. Qué vas a fer.

Per altra banda ahir acabí per fi de llegir Tuareg de Vázquez-Figueroa i bé...bonico, molt bonico. Parla de filosofies de vida diferents, que no millors i desgraciadament extintes o en víes de. Un llibre que aporta el seu gra per a des-tancar la ment i amb un final irònic. Imazighen senyors del desert sense fronteres...

Escriuria algo interessant però últimament me passa que... desenvolupe una teoría i la done per roin abans d'acabar de cont... bah, deixa-ho.


Hui celebre el part de guerra número 12, cabalísticament molt important per ser, sumant els dígits, equivalent al número 3 i coincidir amb el número [que sí! nombre!] de mudes que tenía jesusito ito ito. Bona notte. Chi vediamo domani matina.