2.5.05

Qué onda Arbitrario?

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: mi voz interior
A la pelu m'han dit: '...de los que ya están tranquilos con su ideología y se olvidaron de pensar.' [Arbitrario]


Normalment no segueixc massa blogs personals, a banda dels dels [valga la redundància] meus amics i alguna joieta com El diario de Periko [Ull! Per a menors de 6 anys mentals]. Però l'altre dia me vaig trobar amb açò, açò i açò. Un blog argentí amb el que, després d'haver-lo llegit sencer, me sent completament identificat. Màgia semàntica, algo d'humor, un poc d'escepticisme dogmàtic i bona cosa d'anàl·lisi de la realitat totalment despegat d'ella. Fantàstic.

I tal volta consegueixca que m'aficione als post curtets del tipo:

Però si hui fa un sol radiant, lo que pasa que el tapen els núvols.

Ull als títols dels post, són de lo milloret. Per lo demés ací estem. Na de nuevo. Lo de sempre. Amos tirando. Poca cosa. Sin novedad en el frente i res mes. Ja està. Tot dit. El temps be no? I d'eixe rollo.