16.5.05

Moment PostApocalíptic

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Un grill al meu cap
A la pelu m'han dit: 'Un besito llobarro' Lucho

Potser no he eixit encara de l'ou o potser el síndrom de Pere Pà me xafe sempre la cua però...

N'hi ha vegades que un nom que feia anys que no escoltaves apareix a la pantalla precedit d'un 'se ha conectado' i en eixe moment una mescla de enyorança, carinyo i por s'arremolina al pit. No tarda en obrir-se la finestra i anunciar que tal company està escriguent un missatge. Què tal, com va tot, la novia d'anys bé i el curro ben pagat però n'hi ha rutina. M'alegre de que estigues be, a vore si quedem que va a ser que no, saps algo de fulano i mengano s'ha casat, però tots els dies són iguals. Això i poc més, perquè no n'hi ha molts més nexes. Però ja es prou. No importa lo que heu parlat, sinò el fet recíproc de voler parlar. I importa eixe últim 'cuidat i un abraç fort'.

Potser no he eixit encara de l'ou o potser el síndrom de Pere Pà me xafe sempre la cua però...
Mai entendré com n'hi ha gent que no s'alegra de saber de vells amics, i no se'ls esboça un somriure profundament sincer en vore que la gent amb la que canviaves cromos prospera en la vida. Crèixer li diuen, i vol dir anar oblidant el passat per a que el present tinga més lloc. Ja veus. Copy erase copy erase copy erase...

Encara que qualsevol dia me creue amb algú pel carrer i no me dirigeixca la mirada, m'hauran alegrat el dia per saber que aquells amb els que vaig creixer i amb els que vaig començar a adeprendre les regles del joc estàn be.


Ese Lucho de la pradera que me ha inspirao este post. En verano tenemos una cita para amistad y lo que surja aunque yo me conformaré con un café. Llamaremos al resto de la família y rememoraremos a Aboud. Jurl! Arrivederci!