8.5.05

La Mare que va!

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Ossifar
A la pelu m'han dit: 'Estoy preñada y tengo antojo de pienso' La Leti



Este matí centenars de valencians s'han aglutinat a la plaça de la verge per a poder tocar el sagrat madelman cheperut o solament vorel de llunt. Els més valents hauran passat la nit allà entre dança i albaes per a sentir durant uns mísers segons la mirada de la mare de deu abraçant-los, i com si d'un concert d'OT se tratara aguantaran massificacions i agobios per contemplar uns instants la fusta vestida de persona.

Tal volta penseu que, començant aixina, ja conegau el final de tot açò. Que si són uns irracionals adoradors de ídols inerts, que si estan anclats en un passat de tradicions oscures, que si són la clara imatge del control del poder vía la ignorància del poble... i un llarg quesi. Pues no. No va per ahí.

Més que res perque és injust que, fascinat com estic per tota manifestació del sustrat ètnic de cualquier poble d'este mon divers [olé!], no valore com hauria el meu folclore i sabent ademés que si jo fora d'altre lloc seria un dels que més m'agradarien. De manera que poc a poc m'està picant el gusanet i comence a apropar-me a la cultura arrelada ací i sobretot a respectar-la. I per això, i a banda de la introducció radicalisà que he escrit i a banda de les meues creences personals, me pareix maravillos que se mantinga la devoció a la mare de deu al ritme de: 'Ohh verge sobirana de terres de llevant'. I que seguixca posant els pels de punta a tots els valencians sentits. Jo ho visc, un poc emocionat per la crida de la terra, un poc distanciat per la crida de la Terra, però en el màxim respecte.

I si algú te una proposta per a plenar un diumenge més...sana [?]... racional [?]... com per exemple anar al futbol i adorar a gent viva, pillar una borratxera o pasar-se el dia torrant-se al sol que parle ara o que calle... ara. [En el fondo no és diferent que anar a vore un maniquí disfrasat].

Ale xatis, tadespués.

Ojo! Precaució: Text no escrit en estàndar. Llegir baix la supervisió d'un adult. Perill de malrrollito sececionista con tintes de incultura. Corre corre que te pillo.
Per cert, ahir per la nit me vaig acostar a la plaça de la Verge i era cosa bonica tanta gent, balls regionals i dolçaines plenant l'ambient... però com sempre l'aulor a burgesía castellanoparlant que va al circ ho empastrava tot.