20.5.05

Hª personal [para regocijo y escarnio del personal]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Shfl. Battiato, Knopfler, Moore
El meu estòmac treballa en: fideuets de ma germana en caldo de ma iaia.


no ho entenc massa i serà perque no vull; no és complicat. el perro del hortelano no és més que un collvert, cap turquesa cos marró, que només estira el coll quan sent el seu nom i sí que menja però no deixa menjar, pà d'ahir crec, miga de oro. te un bon cor, sí... i un altre de roïn. i jo pase els dies en vela i les nits en somnis que ja és dir i encara no he adeprés a diferenciar si el dolor punçant d'estòmac és que el pa estava massa tostat o és de pur enamorament. desenfunde les ales i les bategue amb força sempre conscient de que com més alt puje de més dalt cauré, però prompte me tranquilitze... com tot el mon està cap per avall, que no jo el que ho està, he avançat en direcció errònia, direcció terra ferma, campament base. i només queda apropar-se al santuari i confesar

res se pot fer quan lo gran se torna menut


Los blogs son el consuelo del literato periodísta frustrado. Mal de bloggers consuelo de muchos y tontos. Hala. Bau.