27.5.05

Efecte Chuangtsé

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Aquitamx
El meu estòmac treballa en: intentar amodorrar-me


Les finestres davanteres baixades al màxim. L'aire, en realitat càlid, estàtic i pesat baix el sol, pel moviment s'ha tornat vent fresc i entra turbulentament afegint-se com un instrument més a aquell 'Mi rock perdido' que ara he rescatat i sona de bon rotllo en la caset [be...en l'mp3]. Però de molt bon rotllo. El solet pega fort mentre conduixc tranquilament per la voreta del riu i el vent és volutes de dits que caragolegen el meu monyo i refresquen. I si el gasoil no s'anara a acabar mai, desitje ara mateixa que mai ho faça la carretera i la pau que ella transmet. Açò és de puta mare. Recòrrer la terra seca i calenta amb els ulls mig tancats per la llum forta del dia mentre sona el rocanrol.

Seguixc el riu i me du de cara a la mar. I encara no han callat Los Rodríguez platjeros, estiuencs i bonrolleros com ningú i també un poc canalles.

Ja arrivant a casa la velocitat mitja minva prou pels semàfors i mentre recòrrec el poble amb el seu moviment brownià característic del migdía una mariposa [papallona] roja i groga entra per una finestra i s'acomoda al meu costat.

I jo me pregunte... que no serà algun iluminat somniant ser mariposa?

En eixe moment he recitat per tres vegades un mantra, demanant pel benestar majúscul i global de tot allò que conec.

Ñuscas! Ara tu de bix un ratet i despues ja me miraré lo del doitx.