20.4.05

Amor idiota + 2046 [i algo més...]a.

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Tomás y los demás [psché]
A la pelu m'han dit: 'Estem que se follem damunt' Carles


I després de tanta pregunteta absurda una qüestió que tinc [sense resposta] sobre el enèsim art. Ahir vaig vore en el D'Or 'Amor idiota' i '2046'.

La prime està entretinguda. M'agradà prou, si és que se pot fer la separació fons-forma, la forma. Normalment m'atrauen les càmeres al muscle, que donen molta velocitat i faciliten la inmersió en la història, és com si tu estigueres allí. També me molen molt les veus en off i en este cas el xaval te conta la seua història i els seus pensaments directament, de prota a espectador. Alguna vegada he sentit dir que si una història és bona no ha de caldre explicació artificial en off. No estic d'acord. Per lo demés, el fons, no està mal. Conta la historieta d'un idiota mig filòsof que s'enamora platònicament d'una desconeguda.

L'altra peli és... no se. No la vaig entendre. Va de uno que... no se. Be, en realitat és un escriptor que te una relació especial amb certes dones i d'alguna manera ho plasma en un conte que està escriguent. Sí, els plans són preciosos [quins?] i la música molt adequada [això si, mira], pero no entenguí res. Ni pruna. Tal volta la peli no anava destinada a mí, potser no soc capaç d'entendre eixes relacions i me conforme amb la pseudofilosofía baratísima i simplista del idiota de la peli anterior, i no és ironia [com era allò del mid-cult?]. Al final, un desfil de històries poc comprensibles i algun personatge mal presentat consegueixen que ixca del cine pensant que no puc d'entendre les ambigüitats del mon que me rodeja, que son la sal de la vida, no?

La pregunta és: Fins a quin punt ha d'esforçar-se l'espectador quan s'apropa a l'art per tal d'entendre'l i fins a quin punt es açò treball de l'artista? Suposant que l'autor fa la peli per a una inteligència mitjana i veient que en el cine la majoria eixiren sense captar la idea... serà que som tots burrots? On està l'equilibri entre la simplificació i la pèrdua d'interés?

Mira que me hierve la sangre... quanta mentira elitista anomenada art, amb la única finalitat de establir diferències socials. I quanta gent que, pertanyent oficialment a la part no-sensible, la secunda de manera dogmàtica...

Toma ya! Si va a ser que estic enfadat per no haver-la entés! :P Buenrollo pa tots. A dormir!