30.3.05

Doble sessió, mitat de preu

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Shuffle rap+reggae
A la pelu m'han dit: 'Perro pedorro traerà ahorro' Largo domingo de noviazgo



Epa! Supose que no vos vaig a descobrir res nou. Però és que jo, de vegades me pareix que acabe d'eixir de l'ou. Ahir vaig anar a l'únic cine de reestreno [crec...] de València. El tema és que volia vore 'Largo domingo de noviazgo' i ja l'havien llevat de les carteleres i la casualitat o el destí [llámalo equis] obrí el diari per on estava la programació del D'Or [carrer Almirante Cadarso]. Txé [o ché] que be! No sabía jo que per dos leuropets i mig veus dos pelis [i ademés te pots endur tranquilament el cantellet de pernil de casa per a sopar entre peli i peli]. Preu popular, condicions populars i pelis interesants. Conclusió: No oblidar mirar la cartelera del D'Or cada setmana.

Respecte a les pelis. La primera era 'Domicilio Privado'. Una peli prou crua que conta la història d'una familia palestina que se nega a abandonar la casa on viu a mans de l'exèrcit israelí. No entra en el conflicte i se limita a deixar un missatge antibeligerant molt gandhià. La peli resulta prou espontània, fresca, crec que degut al rotllo càmera al muscle i la rapidesa en que passen els dies. Si teniu oportunitat pegueu-li una miradeta. Ull al final, on la música i la imatge se fusionen de manera interessant.

'Largo domingo de noviazgo' és un conte d'una jove que busca al seu novio en acabar la primera guerra mundial. Dic que és un conte no per lo inverosímil de la història, que ho és, sinò per la manera en que se'ns conta, on tots els personatges tenen alguna característica especial i estan disposats a ajudar a la protagonista. Recorda prou a Ameliè per la forma de presentar-nos els personatges, les veus en off, el to irreal de tota la cinta potenciat pels filtres de color [la peli té un aura daurada quan ix Audrey], certs gags imposibles i molt de dinamisme en la pantalla [pantalles partides amb flashbacks...]. Se sembla en certa manera a les pelis de Fesser i els seus personatges grotescs... . En resum: bonica i molt agradable de vore.


Suburuuuu. Una setmana i a Milan!