28.2.05

Koan Primordial

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Agricantus [Best Of]
A la pelu m'han dit: 'Ei tio estàs loco! Ah no, si sóc jo!' Inasio


La pregunta primordial. Una de les preguntes bàsiques que han rondat sempre la meua ment des que tinc consciència del significat de pregunta, sempre i ment . Si trobares un llibre titulat 'Ací dins està la resposta, en forma de sí o no, a la pregunta sobre la existència d'un deu' i saberes, no sé com ni tampoc aspire a saber-ho, pero si estigueres segur completament de que allò que diu ahí dins es cert... l'obriríes?

No contestes. No ho faces ràpidament. La meua proposta ès que viatges uns dies amb esta pregunta en el cap [Eh! és voluntari. Però el que ho faça tindrà un positivo en rojo :P].

Jo contestaré amb una frase propia [toma autocita!]: 'Si la natura no ens deparàs misteris moriríem de coneixement'. És algo paregut a aquell sutra del viatger. En este cas, lo interesant del misteri no és la solució sinò la intriga intermitja. Una vegada solucionat res queda i només disfrutem recordant el camí transitat en l'intent de solucionar-lo. Resoldre la incògnita primordial seria perdre l'interés en allò més bàsic.

Desitge buscar per sempre la solució d'un enigma del qual desconega que és irresoluble en esència. Per aspera ad astra... per aspera ad infinitum!


mc-donalds


Ei! Un post curtet però serà un dels més importants que he escrit mai. Material en brut tret directament de la psique, completament nu, i per tant completament pedant. La pregunta, supose que en sentit purista no sería un koan, que és més proper a una endevinalla, però aixina posava la bonica parauleta. Post patrocinat per McDonaldsª.