22.2.05

El vidre al verd, el paper al groc, i la tele...

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra
A la pelu m'han dit: 'Sigue buscando, hay miles de premios'


El meu amic Alabau m'ha dit:

'Lo mal que te escriure en una pantalla d'ordinador és que no pots tallar-te en el cantó de la fulla; això fa que certs dies no siguen tan coherents com haurien de ser'.

Vos proposaré un experiment: Poseu el noticiari de qualsevol canal. Secció internacional. Quan comencen a eixir imatges d'atentats suicida, polítics somrients, catàstrofes naturals, tancs de guerra, torres en flames... heu d'intentar enfocar la vista a l'infinit, com si volguerem emborronar la pantalla, posant-se quasiestràbics. Es tracta de fer una mitjana cromàtica d'allò que veu. Us donareu compte de que no hi ha diferència entre un tanc israelí i Beckham regalant saluds o entre un cas de prositució a la Xina i la cara de Michael Moore, o entre ZP i Aznar. És tot del més pur GRIS.

Però ull! No abuseu d'esta pràctica! Jo m'he descobert alguna vegada fent-la involuntàriament en la vida real.

Wepe! El Kusturica este i la orquesta del no fumar, que sonen un poc a festa decadent, m'acompanyaran esta nit.