20.2.05

Der Untergang [El hundimiento]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Eh! Que son les 3 i 20!
A la pelu m'han dit: 'Heil vosotros' De la peli


Pues sí. A Hitler li han posat veueta de bon tio.

Vinc ara de vore la peli i, pese a lo monòtona que se fa en certs moments centrals, m'ha agradat. M'ha molat la visió que dona de la 'alta societat' nazi, més humanitzada de lo que acostumem a vore [de fet açò és la raó per la que ha rebut certes males crítiques]. La història conta els últims moments del führer i els deliris que el duen al suicidi durant la derrota de Berlín i transcorre la major part del temps dins el búnker on s'amaguen ell i els seus amiguets de religió.

Bé, es tardet i no m'apetix xarrar massa, tampoc sabría opinar [com és costum en mi] de aspectes tècnics i eixes coses que impliquen pensar durant la peli [i per tant eixir de esta i implicar-se menys, emocionalment parlant*]. La cosa és que per a pasar un bon ratet, si t'interessa el tema i no eres dels que s'avorrixen quan la gent parla en lloc de pegar tirs, ésta be. Amb un final que, si be no pega massa en la tònica de la peli, deixa un missatge esperançador que s'agraix després de tanta bogeria junta.

Ara be... prohibida a totes aquelles ments tan obertes que s'alarmen [com mana el protocol] quan tenen la impressió de que se'ls està contant alguna virtut per mínima que siga del ideari nacionalsocialista [escriviu 1000 vegades 'Desvincularé les meues asociacions ilògiques'!!!]. Buf, ara es quan me pengen... :)


*Però este tema dona per a un post, i dels llargs. Prompte...
Ale, me'n vaig al llit. Què extrany postejar a estes hores... Un bona nit susurrat als oits dels que dormiu ara mateixa i un bon dia cridat als tímpans del que voreu eixir el sol. Demà a les urnes.