Isis [Oxford]

Wish you were here: Jesus College, King's Arms, The Royal Oak


Hi amics! Arribat el weekend seguiré amb la visita turística de la que ja posaré fotos més endavant. Ahir va ser el sopar del grup d'investigació al Jesus College i bé, hablando del rey de Roma por la puerta asoma. El plan de ataque era este: ciris en la taula, mig cambrer per barba, la pintura de no sé quina regina d'Anglaterra presidint el privé, les botelles d'aigua amb l'escut del college grabat (que són tres cérvols sobre fondo sinople), també grabada la coberteria d'argent, el peix amb salsa de llima i coriandre a les set del vespre, en lloc de cadires butacons amb rodes, vinga al protocol. I de moment el cap de taula diu un nom que desconec -jo- i se coneix -ells- que era una tradició del college i un de cada tres a canviar de lloc en la taula, a rodar per a socialitzar. I mentrimentres vinga al pa, vinga al vi i vinga a la mare que els ha parit. Tot de bades, que si el crio de la piedra filosofal arriba a estar per allí d'aventuretes encara s'acopla al piscolabis. I encara més. Després les cervesses se feien a un pub ple de gent amb kilt. Ull, vestida, no disfressada.

Hui, per a acabar de rematar-ho, me diu un company d'anar a sopar a les 5 de la vesprada a un pub amb ell, un altre i un altre que sol·luciona cubs de Rubik de 6x6x6, perjura. Sopar volia dir enganxar una pinta d'ale amb altra fins que ja no li notaves el gust a la lamb burger. I aixina va, que encara me dura l'aiguamoll.

I sense més revisió publicat queda. Nihil obstat. I si en Oxford, que és on fan tants diccionaris, uno no s'entera imaginat ací.

Go forth! [Oxford]

Wish you were here: Bird and Child, Turf Tavern amb Joel Jones el teórico


Hui he fet esta llista de coses per ordre temporal, he anat a currar, he simul·lat coses, he conegut a Phil Burrows, accelerador, he anat al pub de Tolkien a cruspir-me un fish&chips, he acabat la jornada al currele simulant, m'he comprat una guia de la ciutat per 4 xavos perquè demà és dia lliure de turisteig, he quedat amb Joel Jones que m'ha dut a un pub amagadíssim al qual s'accedix per un carreró de got i ganivet que ni Sin City i on m'he begut una Pimm's, he fotografiat ma casa sens pena no glòria [la finestra tripla], he anat al xinès to take away i tornat to my place, m'he fartat uns noodle i la galeta de la sort m'ha aconsellat que Stop searching forever, hapiness is just next to you. , i ara voré una peli i planejaré la visita de demà. I com diria mon iaio 'ja hem passat el dia'. En la tonteria.

Welcome2 [Oxford]

Wish you were here: John Adams Institute for Accelerators, Sainsbury Supermarket

La primera impressió d'Oxford és que, com el seu nom indica [realment no ho indica?] és una ciutat huniversitària. Huniversitària fa uns anys volia dir amb molta vida jove i era bo. Hui huniversitària vol dir plena pleneta de crios, semi-púbers, emos a la porta de macdonalds [cadena de restaurantes] i es roïn. La segona impressió és que parlen molt mal l'anglés. Però ixa ja la sabia jo i igual té quelcom de subjectiu.

A banda d'això res, perquè ací hem vingut a treballar [per sort plou i fa fred] aixina que no m'he pegat encara la volteta de rigor. Però se veuen coses molt interessants. Ja les us hi contaré-ho. Ara bé, a Stonehenge va a anar la Reina Madre descalça si ha fet una promessa perque jo ni de flawers; estos fills de la Gran Bretanya no volen fer arribar allà mitjans públics i te fan pagar quaranta rupies mínim per viatge organitzat. Si Jesús [no el Redentor, dic Cifuentes, celtarra de soca-arrel] alçara el cap anava a degollar als romanitzats estos mirant a La Meca. Vinga a brollar, por nuestros hermanos, los pictos y los escrotos.


Què barbaritat. És ixir de casa i vinga a la burrà. Vinc de l'Eagle and Child, que altres anomenen Bird&Bastard, de sopar. És el pub, en sentit britànic, on anava Tolkien a juntar-se amb els seus amics de sucs-de-maduixa. Ahí, vinga al suc en la hora feliz! Nota bene: La frase d'abans és mendida. L'he escrita abans d'ixir a sopar per anar avançant treball i en acabant el lloc estava a rebentar de salut i ale, a altre lloc. Demà més. The day after tomorrow, morrow.

Wearflow / Pretaporter must III

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Belzebú [Radiodervish]
A la pelu m'han dit: '... de la tesina de màster: Jaxier Alapau, sobresaliente 9...'
Cojón de sastre: U-Jack


Wearflow
Jo, el mismo que viste y calza, fa temps que vinc pensant en dissenyar un workflow per al meu armari. Deixar de fer les coses d'una manera aproximativa i magufa i abordar el tema des d'una perspectiva científica. Que el nombre optimitzat de pantalons que es pot dur i llavar mantenint l'equilibri és x aleshores jo x. Que uno està per a tirar, se'n compra un altre. Sempre a x. Ment quadrada? No. Només un intent d'aplicar i automatitzar allò que tantes -ai masclisme!- dones de llar duen implantat a l'inconscient i els funciona. Camisetes, calçat i calçotets tot inventariat.

Pretaporter must III
Segles després un es tira un tros de pell al coll, l'evoluciona en un mocador al coll. L'altre li pega una volta. Un tercer ho lliga. Ben fort i amb el nus a la gola, que és d'homes. En passar els anys ve simplificat, geometritzat. I quan ens n'adonem s'estem ofegant amb la nostra vanitat doble Windsor. Es ven un burro i un sac. Pel burro no donen res, donen pel sac.


Ie que esta nit els d'Al Tall presenten l'últim disc. Mira lo que tinc! La del Walkman, la de la compra, la de l'albufera i la del carril bici, Andespús demà me pire a Oxford dos semanes [al final el college es este] i en acabant dos semanes de curro ací i en acabant dos semanes de vacances a Bolzano! :D [ña que boreu en HD]. Salut i coques de brull!

Jodler

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: My love's in Germany [Silly Wizard]
Cel·luloide fresc: Gran Torino
Alfanumèriac: Sostiene Pereira
Cojón de sastre: Mahuella

Dissabte hi havia boda a Bolzano i els fotògrafs vam ser uns quants amics de la parella però com que les fotos són privades i no és plan en posaré algunes de la volteta amb bici del diumenge i de Soprabolzano, on pujàrem amb el telecabina. Queden per al record com si del bodorrio foren.

Veus eixa mà allargada? És el telecomandament a distància dels xinesos de l'ebay a dos euros. El manual de la Nikon desaconsellava composar amb el motiu al centre però jo m'he pres una llicència poètica que els japonesos mai acceptaran.

L'esglesieta de St Jakob està a un monticle pujant a la muntanya, com una mena de bony d'aquesta a mitja altura, no sé si m'explique. I pujant al bony trobes només una casa on una dona cuida l'hortet envoltada de gats que veges a vore si no estarà collint herbes màgiques per a pòcimes d'amor i desventura i colorín colorado.

Miracle fóra! El duomo de Bozen en ple ull de peix. Ahí dins a la que te descuides mèc, ja t'han pres el pèl. Per això hi ha que anar amb peus de plom. I bales d'argent.

Provant la tècnica de l'agranà [el barrido] ahí en la Praça do Walter [lo del portuguès és per fer-me el guai]. Eta nik, txoria nuen maite [çò també]. Ella estava quieta i el món girava veloç al seu voltant.

I esto es todo loritos, un cap de setmana memorable, com heu pogut vore de les fotos de la boda.


Jo ja he entregat la tesina de màster i el divendres la presente. I en acabant, el dilluns, dos setmanetes a Oxford, a este college. Ie, doctoreu-se! Salut i panga, el peix!

TriRhena

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: A galuppa [Canta u populu corsu]
A la pelu m'han dit: E' guete!
Cojón de sastre: Wilhelmus

DIPAC'09. Workshop on beam diagnostics and instrumentation for particle accelerators. Basel. Die Schweiz. Però de fotos hi ha el que hi ha, que no és molt.

Per exemple esta d'una estatua a contrallum a voreta Rin. Això que veu un dit amunt del cap un poc a dreta és una taca del sensor de la càmera. Què? Al menys alguna utilitat ha tingut la foto...

Ahí al Rin els ganyans de la zona lloguen flotadors i es deixen dur per la corrent. Com si no ho féren de normal. Cràpules. Un troç més avall els pesquen amb un garfi i ale, a amollar els francs a 0.8 euros l'ú.

Açò és una compo en plan diagonals que per a cagar-se la guala. La foto de los símbolos ocultos lolailo. Masones y rosacruces tots estan *avivaets de puces.

Vista des del Basler Münster, id est, la catedral. A la banda de fora les teules rogetes i el riu. A la de dins un insecte s'arracona sobre un vidre badat. Tú mismo.

I per a acabar una foto de mostra de la línia de la font de llum sincrotró que tenen al PSI, Villigen. En roig quadrupols, en groc un sextupol i en altres colors altres coses que no conec.


I ara, vist que el post m'ha quedat una merdaca, vaig a posar sal a la ferida. Primer l'atlas etimològic mal traduit de l'alemany, en després la páchina del idioma andalú, i en acabant un parell d'enllaços als fòrums de val.com. I post redonet. Salut i flashos de gel!

Aguarda si les dic grosses!

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: la polca d'ours
Cel·luloide fresc: Little Miss Sunshine altra vegada, Retorno a Hansala + The reader
Cojón de sastre: Cashrut&Halal


Açò és rapidet. Vaig, pose un anunci per a arrendar el pis on visc perquè ja no m'agrada. Busque al periòdic un que sí que m'agrade i el trobe cèntric ben comunicat ascensor i blablabladecategoria. Massa bo per a ser de veres. Cride al telèfon que hi apareix i, aguarda quin recao!, de moment comença a sonar el meu mòbil. Màrquetin powa! Ale, rapidet xim pum mèc.


Lo diumenge me n'hi vaig a la dipac'09 a Basilea, Suïssa, fins al dijous. Passeu-ho bé! I mentre busqueu a Wolfram i jugueu amb nails jo ja he tornat. Salut i toblerone!

Lo Giust

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Il ballo di S.Vito [V.Capossela]
Cel·luloide fresc: Infiltrados
Cojón de sastre: Qualia


Açò va d'un que.

Els coetanis l'anomenaren Lo Giust perquè ho era, cercava la equitat d'una manera quasi irrespectuosa. Des que es va posar a treballar va complir sempre amb els horaris i objectius i prompte pujà de càrrec però el nou rol li exigia menys treball i ell seguia fent les seues justes hores i el tornaren a ascendir, tenint encara menys càrrega de treball i fent llavors encara més hores extres. Com la quantitat de feina que feia era constant, a més alt càrrec, més treball extra i més prompte el pujaven de grau i menys treball havia de fer i més en feia d'extra i pujava i treballava i era bo. Lo Giust esdevingué cap d'empresa i hui fa el treball de tots i ací acaba la història de la seua maledicció, capit? Doncs carretera i manta, manteros.


"Home is behind, the world ahead and there are many paths to tread..." Lo diumenge partiré a Basilea a la Dipac a vore que se conten. Tiquitacatí. Salut i almoixàvena!

Byblós [Alcança 2]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Vergonya, cavallers, vergonya
A la pelu m'han dit: Sempre ens recordarem perquè sempre ens veurem
Cojón de sastre: ASAP

Després d'anys ferm horitzontal a un estant agafe i fullege la versió de butxaca del Silmarillion i percep el pes bíblic que té. Perquè ara sí, a molts anys, la ficció ja és història i els vells noms llegits a l'adolescència s'han tornat autèntics mites que havia oblidat. Sagues i molsa. Ja no sé diferenciar un dúnedain d'un apòstol descalç, Déu amb forma d'arbust encés d'un balrog simiesc que habitara les cavernes.


Frikachada nui! Nui! Se'n veniu esta nit a vore que canten al ras a Massalfassar? Ale, salut i blablabla.

Alcança [Quan el mal bé t']

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: testing Spotify
A la pelu m'han dit: 'la legge della curvaaaaaa' que diu Capossela
Cojón de sastre: Antonio Vega

Deien que tres cents anys eren massa per a reclamar res. Però, com diferencien la invasió romana de la guerra civil espanyola? El passat és per a mi tot equidistant. És allò que ocorregué abans de nàixer, una divergència puntual nascuda de la fe en els relats amb una densitat d'events infinita allà on comença la vertadera línia temporal. El passat està ahí en allargar el braç, a vint-i-sis anys de distància.

I porta Antròpic per nom, deien.



I en eixes estem. Ale! Garchando, que ací n'hi ha per a tots: teleféricorl nui! Nui! Salut i neules!

Errautsa

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: A la patchanka [Talco]
A la pelu m'han dit: Menja, beu i fot i quan te criden fes-te el sort [Pep Botifarra]
Cojón de sastre: Livingston

Del titular "El primer lehendakari no nacionalista en 30 años" [notícies Tele5] hi trec 2 pensaments de lleugera rigorositat, un a cada meitat de l'asserció.

"El primer lehendakari no nacionalista..." diu.
Çò és mentida, no? Porcina i grossa. *Mentira caira. Un partit no nacionalista que arriba a aliar-se amb la seua nèmesi històrica per a tirar fora a un de nacionalista? Sempre la mateixa tarantel·la. Que si el subterfugio de la hegemonía, que si un rey antimonárquico, que si yo no soy yo pero tu me formas parte.

"...en 30 años" diu.
Quelcom falla a les regles del joc si un partit que pretenia canviar-les substancialment, després de 30 anys de govern, no ha aconseguit ni tansevol un miserable referèndum consultiu. Tal volta l'status quo es protegeix a ell mateixa d'una forma tan arraigada, tan per definició, tan gödeliana [si jo sapiera!], fonamental i inconscient que qualsevol metajugador està condenat a governar sense poder. O el que és el mateix: Per vies democràtiques el separatisme és impotent.

S'ha acabat el rodatge de la transició, la pantomima del semblar parèixer. Llevem el joguet als xiquets ara que, ja de cansats i desesperançats, han començat a contradir-se i anquilosar, ara els vetarem l'alçar la catifa per a vore si hi ha merda. Eixe és el canvi. La catifa és essencial per a desfilar. Un, dos. Un, dos.

O m'oblide qualcosa?

Sí, segur que m'oblide qualcosa. Astò o tal volta astò. Salut i norte, els cucs!

Siculi

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Lu rusciu de lu mare [Officina Zoè]
A la pelu m'han dit: I gai igai i gai [del vènet, loro han legato i galli]
Cojón de sastre: Epidemia

Workshop on Hadron Beam Therapy of Cancer a Erice, Sicilia, o el que és el mateix: anar a un poblet medieval que es troba damunt una muntanya a voramar a menjar dolços amb ricotta i peix espassa a destall. [La part de les conferències la deixem per a altre blog.]

El Tirrè vist des d'Erice, a 700 metres d'altura. Ara te pareixerà una meninfotà però no diries això si estigueres sentint el que els meus tímpans, ones de pressió i companyia... Sicilia, que en estiu crema, ara és verda i fresca.

La figlia de lu re se 'nda alla Spagna...

Ruines gregues de Selinunte. Les flors groguetes crec que les ha plantat el ministeri per a idil·lificar el lloc, però he de preguntar-ho a les meues fonts per seguretat. En la brometa ahí baix, a esquerra, allò que es veu no és sinò altre temple. I no era l'únic. Pareix que el model d'explotació urbanística de la costa ens ve de lluny...

Anita i Garibaldi, quan no és un és l'altre. Però d'unificar Itàlia ni un gra. Només tendes de records amb fotos de Berlusconi i sa família a 3 euros, tangues i calçotets de Mussolini i camisetes d'u mafiusu.

Les parets d'eixe poblet suen el cus cus que encara ara es cuina i la sang vertical de les quatre barres i olé. Foto epidèrmica que vingué tal qual, excepte un toquet dels nivells.

A Trapani estàs a Tunisia o, jo què sé, a Tànger o Valleta. I la gent crida el dialecte pel carrer, tres amb moto i sense casc esquivant la roba estesa i no sé si hi ha policia ni si és perillosa. Però d'ací traces una recta infinita orientada al oestnordoest i arriba a casa sense interrupcions.

Esta és la gent amb la que em vaig trobar. Estudiants de PhD tots. Sagals i sagales de bé. Con Dios.

Ale. À a seguir la festa, rapaços. Salut i paella de València!

Procrastinaes [Bordaes fünf]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Pirat's Sound Sistema
A la pelu m'han dit: Mi nombre es Harvey Milk + La duda, The Hulk, American Beauty
Cojón de sastre: XT

[Falles '09 Edition] Hi ha valencià que viu les falles participativament. Hi ha qui les viu com a espectador actiu. A banda hi ha qui les odia, per molestes, i no entra al joc. Fins ahí bé, opcions. Hi ha, després, qui les necessita com a ciutadà passiu per a fer la seua orgia totalment deslligada d'ofrenes i passacarrers conscient, però, de que la festa que ell ha convertit en bacanal d'alcohol i fem als carrers no podria ser sense lligams culturals, o al menys, de que tot allò que percep com a pur atrezzo és l'únic que la diferència d'una borratxera als carrers de Chicago o Copenhagen.

Per a ser un lliurepensador no s'ha de llegir mai. No saber coses és l'única forma de no estar contaminat per coses. El lliurepensar és autoincultura preventiva.

La d'informàtic de hardware i reparacions a domicili [la d'informàtic de color ivori i cables de connexió no estàndar] és una professió intrínsecament decadent. És netejar un teclat amb dos plomades per si els pèls, és fer la vista grossa, desenfocar-la més bé, a les carpetes que el client amassa i les pàgines que visita, treballar en cadires prestades sempre temporals, on als silencis en què el sistema operatiu reinicia s'ha de compartir l'alè parlant doblement del temps: de quin oratge i del que tarda la màquina en recuperar-se...

'Sefarad no es una, son más'. Proverbio inventado ladino judeoespañol de corte separatista.

Vaig tocar la Muixeranga al cementiri de València, en l'acte als republicans morts en la repressió franquista amb motiu del dia de la tercera. Per un moment em va parèixer vore molts punys alçats mentre sonàvem. En després vaig comprendre que eren senzillament braços estirats que aguantàven càmeres compactes.


Dissabte a Erice [Sicilia] comença un cicle de conferències sobre acceleradors i física mèdica i la meua tutora ha tingut a bé enviar-me a vore què es cou. Jo si es couen arancini di riso allà que me'n vaig i ja posaré fotos! :D Us deixe el link d'açò, i açò ,i el del Diccionari Afectiu de la Llengua Catalana, que a més queda fixe als enllaços. Participeu! Ma que costa últimament çò de mantindre el blog! Salut i cannoli alla ricotta!

Pasqual

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Set i cinc [Sonadors de la guaita]
Cel·luloide fresc: Lezione 21 [primer round]
Cojón de sastre: Fatamorgana

Un minut de silenci, que esta nit mor el senyor.

Don Pasqual.

G-20 Refundatio

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Omertà, onuri e sangu [La musica della mafia]
A la pelu m'han dit: Jesus Christ Superstar, Intervista col vampiro, 88 minutos
Cojón de sastre: Wunde

Ahora que vamos despacio, ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras ¡tra-la-rá!, vamos a contar mentiras ¡tra-la-rá!, vamos a contar mentiras.

Por el mar corren las liebres, por el mar corren las liebres, por el monte las sardinas ¡tra-la-rá!, por el monte las sardinas ¡tra-la-rá!, por el monte las sardinas.

Antes que íbamos deprisa, antes que íbamos deprisa, acabamos las sardinas ¡tra-la-rá!, se agotaron las sardinas ¡tra-la-rá!, nos quedaron las espinas.

Refundamos el sistema, las liebres de las chisteras, nos cagamos en sus muelas ¡tra-la-rá!, les llenamos las neveras ¡tra-la-rá!, yelpueblounidojamaseráááááá vencido.


Sí, my friend, sí. Acaba de ixir la Rita en la canal nueve. La mala puta diu que ha pensat obrir el port turístic de València a tots els valencians [ixe port que vaig trobar enreixat i ple de zones privades l'última vegada que hi vaig anar a passejar, farà uns mesos]. Vol fer-ho un lloc de trobament públic, un lloc d'esplai en familia [ara que, com han dit a les notícies, ja no van a fer ací més regates i, com ha deduït la senyoreta, ja no hi vindran més visitants d'eixe perfil]. I encara hi ha qui no es creu que València és una ciutat que viu d'esquenes a la mar. Cony! Si ens han forçat! I encara hi ha qui pensarà que una cosa tan característica a les ciutats costeres [Barcelona, Donosti...] com és el port esportiu o pesquer obert al ciutadà per on passejar és un regal que ens fa la faraona. És el mínim mala sangonera. Ale, salut i tenca pudenta albuferenca!