13.3.13

Qüestionaire

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: -
Cel·luloide fresc: -
Cojón de sastre: -



Satori-san ara és Qüestionaire. Després de 9 anys i en temporada de caques flaques Satori muta, que no mor. Acabava de canviar la capçalera del blog i mira tu. Coses del directe. La motivació era juntar Satori amb Analís-Paralís, que no coneixereu i fer pestanyes.

Podeu trobar les clàssiques satoriaes ací.
Per a les cròniques de viatges i escursionetes o fotos vàries del dia a dia punxeu ací.

Satori serà etern. O bo, durarà fins que algun poble destinat a rular da world bombardege els servidors de Google i Blogger ja no existisca més. Long live Satori. No lloréis! NO LLORÉIS!

No lloréis cristoambpeltarongesnàvel!

No lloréis pues no hubo mejor momento.


22.1.13

Gruyères

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Misty Mountains Cold
Cel·luloide fresc: Homeland
Cojón de sastre: Ur-H

Hem visitat el castell baix l'estendard de la grua, roig com la sang dels confederats que el defensaren, Helvetia!, i malgrat que la visita guiada era impensable per cara-no-caríssima, només amb el vídeo introductori ja s'hem flipat como-lo-oyes-osea. En acabant ni la fondue moitié-moitié ni el museu d'H.R. Giger-pililas-y-culos varen poder eclipsar la joia a l'ombra del Molesón. 

DSC_1240

Això de dalt el castell? Collona! Si que s'espereu poca cosa! Xè aneu a la viquipèdia, que vos ho han de donar tot mastegadet!

DSC_1247

Ahi estem, els de la colla Alabau-Plotegher, posant subexposats davant el jardí francès que ni en els llibres de vampirelis, amb la frescoreta que feia.


Astò és tot per ara, neva sobre nevat i ahir el cotxe se'm va creuar al mig de la carretera per tema gel. Como lo vis?

13.1.13

Victus

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Je Veux [Zaz]
Cel·luloide fresc: Black Mirror, Luces Rojas, Homeland 1x01
Partides analògiques: Tzolkin, Taluva, Vanuatu, Um Krone und Kragen, De mudanzas, King of Tokyo, Pandemic, Hanabi, Time's Up, Alta Tension, Tichu.
Cojón de sastre: Lagrange

T'has despertat a mitja nit ja reposat i, clar, t'has forçat a seguir dormint. Al cap d'una estona de duració indeterminable t'has tornat a desvetllar. Encara serà matinada i ja et sents completament despert però saps que arribat el matí desitjaràs haver aprofitat les hores de descans i llavors dorms de nou, lleugerament. Una tercera vegada et despertes i una tercera vegada és nit closa, t'ho diuen les escletxes de la veneciana, negres com pupil·les a uns ulls que no pots tancar. Tens gana i aquesta volta es fa encara més difícil adormir-se novament.

Et despertes una quarta vegada durant la llarga nit. Mires l'hora. El món fora ja deu haver-se assabentat. Són les 15:38 i hui no ha eixit el sol. Es coneix.


Un dia no ix el sol. Eixa era la premissa rediela. Hem estat en Gruyéres, on el castell guapet i hem visitat també el museu Giger i en acabant s'hem papat una fondue. Això és salut. De bon any ens posarem. Bon any a vous. El propòsit d'este any és deixar de escriure salut i menjar en acabar los posts. 

17.12.12

バック

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Mumford and Sons
Partides analògiques: 7 Wonders Leaders, Agricola mazo complejo
Cojón de sastre: Pando

 Ahi va l'última tanda de fotets del Japan. Darrere la primera, la segona. Comencem amb este tour de force!

DSC_0998

El daibutsu de Kamakura. Diuen que si no vas a Kyoto has de passar per ací. No sé, jo he anat a Kyoto i també he passat per ací. No sé què pot passar per contradir les guies de viatge, igual ve algun sicari tapioca de la Lonely Planet i me corre a gorrades, però m'agrada sentir-me transgredint la norma. Som un outsider. [Kamakura té coses més guapes que este Siddharta Gautama però un outsider que no es saboteja a ell mateix no és un ver outsider].

DSC_1220

Açò és conforme ixes de Kamakura i agarres el tren cap Odawara i en acabant el bus cap a Togendai i te trobes el llac Ashi i el creues amb vaixell pirata per amarrar a Moto-Hakone i per la antiga autopista samurai de cedres arribar a contrallum a este torii aquàtic, que se veu millor a la foto de baix [uf! cómo dirige al lector! la novela-río!]

DSC_1208

Això roig que veieu ahi. El pixelet eixe. Això és el torii de dalt. Què fort l'ésser humà, no? Que pot desplaçar-se autònomament i canviar la perspectiva de les coses. Buf. Total, el que mola d'esta foto és que subtilissimament allà on s'uneixen les dos muntanyes comença a veure's el Fuji. Però el lector no ho vorà perquè la foto no fa justícia a la veritat i la veritat era ja prou subtil.

DSC_1157

Este és un buda passant més fam que garró davant d'un altre buda que està ben redonet. El primer venia de Pakistan en plan mostra temporal o aixina i el segon era part del monestir zen que estàvem visitant. Esto es sólo una alegoría de la geopolítica global. Fijarse en el detalle de las venorras.

DSC_1143

Açò és un robado artístic que vaig fer a una boda xintoista. No s'ho creuen ni ells. Però per a més info sobre la profunditat de l'espiritualitat japonesa mireu-se documentals de Pirate Bay i llegiu-se la guia d'El País-Aguilar que si no vindrà el tapioca patri, buenista por naturaleza, y vos correrà a gorrades.

DSC_1104

Açò no és pas un fong. Ni una presó fabulosa en miniatura. Ceci est vraiment une foto.

DSC_1108

Què? Vertigen? Doncs per a vertigen la foto de baix, que li he pegat la volta! Jarte jondo!

DSC_1106

El bosc up-down de bambús a un dels monestirs zen kamakurencs. Havies de pagar una caterva de yens però passejar-hi els valia [val a dir també que una caterva de yens pot ben ser un parellet d'euros]. Total que caminaves per allà i vinga haikus al cap, ¡poesía eres tú y los sueños sueños son!

2012-12-08 19.59.27

Res: un còmic que s'anomena Saint Young Men que va de Crist redemptor i Buda que van junts a la universitat. De fet comparteixen pis! D'estudiants! Buda i Crist! Re-déu!

DSC_1075

Esta és l'última foto que com és costum és clicable perquè no es veu un gargall. Ací estavem a Kamakura, world heritage for the samurais nosequé, i ens va semblar que este templet era diferent, acollidor, ben comunicat i amb vistes. I ací acaba la mandanga. Seu ham pasat molt be i ham minchat de categoría.



I ara bon anem a Valènsit pa las vacas, que diu la gent. Que jo no ho entenc perquè per a vaques les de Suïssa. <- acudit="acudit" any.="any." de="de" este="este" font="font" gaudiu-lo.="gaudiu-lo." i="i" katsudon="katsudon" l="l" ltim="ltim" probablement="probablement" salut="salut" ser="ser">

6.12.12

Genkisushides

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: El silenci de la ATF Control Room
Cel·luloide fresc: The last samurai
Cojón de sastre: Conti

 
Ie, terroristes, un parell de fotos que se'm quedaren a la butxaca. Literalment, perquè les tenia al mòbil. Nyas! Jubileo! Jubileo compartido! Bromes a go-go! Go-go's a go-go! 

2012-12-01 12.42.14

Açò és que venen menjar de plàstic hiperrealista per a la porta dels restaurants.

2012-11-27 19.58.40

Hambaago sushi amb bona cosa de salsa sosu també anomenada Worcestershire. Viquipèdia, t'envíe gent! No me la satureu!

2012-12-02 20.37.44

Maquineta de recres que emula a un DJ. Lo que mola és que al reflex es veu el Taiko no Tatsujin a 100 iens la partida, tres tanques. [Per al que no ho sàpiga abans les vides dels videojocs es mesuraven en tanques. No me correspon a mi contar-vos el perquè, hòstia puta ja, gràcies.]

2012-12-02 20.47.11

I esta maquineta? Estava al Sega Center, mylord. I pareix ser que era per a fer-se fotos en plan professional amb il·luminació guàpens i després possibilitat de retoc via pantalla tàctil.

2012-12-03 13.54.48

Finalment, com que sempre cal la foto de turisteo allà deixe la d'este personatge. No pense dir el nom de la peli perquè ja he dit un taco en esta entrada i no vull saturar. Però el cognom és ''Castle in the sky". Viquipèdia! En va un altre!


Este era l'apèndix, güesa mercé. Salut i garambaines!

5.12.12

東京

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: J-Pop in Taiko no Tatsujin
Cel·luloide fresc: The Avengers, La pesca del salmón en Yemen, 8 femmes, Ne le dis a personne, Hinokio, Jiro Dreams of sushi
Cojón de sastre: FX


Anem [plural majestàtic] a posar un parell de fotografies per a cel·lebrar la primera vegada que visite Tòquio com a turista [deixem per a més avant la discussió sobre què és ser viatger i què turista]. Coincideix amb la primera vegada que ve Elena amb mi [causa, no conseqüència]. Com de costum, una hartistada darrere una altra, que 1) fotos de Tòquio trobareu baix les pedres i 2) fer hartistades és més fàcil que fer coses decents. Com a mostra, un gyoza:

DSC_0714

A Tsukuba, habitació de sis tatamis de casa de camp tradicional nipona amb llum d'Ikea [noltros a Saint Genis en tenim una calcadeta] on vas i una senyora molt menuda i molt amable et convida a un té i t'explicarà, dic jo, alguna cosa si te veu els ulls orientals. Estirar-se els ulls amb la mà no funciona.

DSC_0721

El Tokyo Metropolitan Government Building és el mirador gratuït de la ciutat. Vas allà i, si eres un eco-algo preocupat per l'energia, se te cau l'ànima als peus de veure el percal  lumínic; ara bé, amb l'ascensor que hauràs pujat, hipòcrita!

DSC_0747

Per als que no sapigueu hiragana al cartell posa 'foc a la barraca!' [És mentida eh? Els japonesos, en general, no saben el que és una barraca valenciana, no ho estudien a l'escola ni hi van de visita com sí que fan els xiquets valencians. Perquè els valencians ho fan, no? L'única cosa que coneixen els japs de nostrà és la paeria, i perquè l'han menjada a Madoriddo. Cria corbs...]

DSC_0753

Sabeu què és l'ukiyo-e? Sabeu quin és el temple Senso-ji? Sabeu qui fóra Hokusai, rediela? Sabeu quina fou la via Tokaido? Sabeu que souvenir ve del francès record? [Sabeu que si el terratrèmol comença ràpid és perquè ha estat a prop i córrer està motivat i si comença lent perquè lluny i que açò és degut a la dispersió de les ones amb diferents velocitats?]

DSC_0766

Aquí he querido hacer una composición. Como un kanji tridimensional. Si se me entiende. Senso-ji el buddhista d'Asakusa per als amics.

DSC_0775

El shide del primer plànol indica shinto. El torii de darrere indica shinto. El camí que uneix shide i torii és el camí que te portarà a la tsuru-tsuru [bo, esta última frase me l'he inventada jo, de fet tsuru-tsuru és fer soroll mentre menges ramen, però quedava bé amb les frases anteriors, que són ben certes. Una de tres falsa no està malament com a ratio d'informació, no?]

DSC_0787

Tornàrem a l'Edo-Tokyo Museum, el millor museu d'història de la ciutat [mil patades voladores li pega al National nosequè]. A més la visita guiada és gratuïta. Jo l'haguera volguda en valencià però em conformava amb l'hispà o l'italià. Com que no hi havia la demanarem en anglès, i com que aquesta estava ja començada la d'informació es va excusar per error en alemany i, heus ací que acabàrem coneixent el museu en la de Goethe. Qui podia declinar l'oferta! [Pilleu l'últim acudit?]. Si mai aneu a Tòquio és visita obligatòria.

DSC_0827

Nephila Clavata, ens tornem a veure les potes. Què bokeh!

DSC_0981

Igual que vos dic que si aneu a Tòquio no anar al Edo-Tokyo Museum amb visita guiada de bades és de losers també vos dic que demanar data per a visitar el palau imperial és perdre un matí que podríeu estar aprofitant per a anar al parc Yoyogi a vore als rockabillies, visitar el Studio Ghibli Museum o, ie, passar-se per Akiba i fer-se uns Taiko no Tatsujin a dobles. Però anar a ca Akihito i que te posen en files de a 4 formant una llarga columna amb un guia vestit de guàrdia jurat que crida amb megàfon i una audioguia en engrish que només dóna dades tècniques d'edificis moderns [dimensions, superfície, volum] perquè els vells es socarraren durant air raids al quaranta-cinc no té fucking trellat. Des de fóra se veu el mateix. 

DSC_0986

Què zen s'ha posat, eh? Més zen i no naix! L'època Meiji com esta és prou merdera, mola més la Edo: samurais, shogun, hikikomori i tota la mandanga. Després prohibiren portar espasa pel carrer i s'acabà lo bo i ja sabeu el final: tebeos, meido kissas, bars per a acaronar gats i el que ens queda per vore.

DSC_0804

Açò és una foto clicable de que hi havia una bola de llums en Roppongi que era de publicitat d'un whisky i els japonesos estaven fent cua per a entrar i fer-se dins una foto i, no sé, si ells fan cua nosaltres fem cua, no? Jo ho veig aixina, me pareix el mínim que podem fer per tal d'agrair-los l'hospitalitat.


I tal qual acaba esta crònica perdiuera. El cap de setmana mon anem a Hakone i Kamakura, si la vista no m'enganya. Ja contaré què tal. Salut i okonomiyaki!

21.10.12

Des de Pinedo de l'Horta a Saint Genis-Pouilly d'Ain passant per Carcassone del Languedoc amb boda express dazu

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Engenheiros do Havai
Cel·luloide fresc: Hunger games, Le letre scarlate, Che, Asesinato justo
Partides analògiques: Tichu 
Cojón de sastre: PVT



Fem-ho ràpid mylord, perquè encara estem pegant bacs [la Kalala no ens vol arreglar el forn i no tenim clar si és tot una estratègia per a quedar-se finalment amb la caparra, vist l'etat de lieu, però això al lector ni li va ni li ve, no?]. El cas és que:

IMG_1552

Esta fotet és en acabant la boda civil. En realitat era un secret però com no crec que es donen les condicions per a fotre a ningú [a saber: 1. que la persona a em conega, 2. que llegisca este blog i 3. que encara no ho sabera], doncs ho puc posar tranquil. 

IMG_1553

Sí hamijos. Una boda civil al poble de Gàtova a la que va assistir la família estricta i l'alcalde del poble. La cosa havia de ser una formalitat però el senyor tenia interés en que hi haguera discurs ["el matrimonio es como una rosa con espinas"], vestits [una americana que s'havia preparat per a l'ocasió], anells [hi havia un només, de dit gros, garrulo, trobat a la platja el dia anterior i que aparegué a la butxaca d'un dels assistents], arròs [que s'hagué de comprar in a rush] i vítols a l'eixida de l'ajuntament [proclamats especialment pel senyor alcalde i amb la benedicció de les iaies del poble que guaitaven perquè a més era el dia de la Mercé, 'patrona o no sé qué']. De pinícula. [El alcalde es ise d'ahi. El que no es de mosatros]  

2012-09-27 13.09.35

Baix del sextupol, del quadrupol i de la cavitat de radiofreqüència del LEP que hi ha a l'IFIC em regalaren un kit de supervivència els companys de treball. Què te parese morrudo?

DSC_0375

On our way to Geneva, a la ciutat murada de Carcasona, al pays cathare. Oc! [No té relació el fet de triar aquest destí com a parada tècnica amb el boardgamerisme, saps? No ni nà!]

2012-09-29 10.13.20

La cité vista des del pont nou que porta a la bastida i al canal du midi, obra magnífica de la ingenieria hidrSí, hi hagué visita guiada. I aprenguérem que tot boulevard, si és un nom històric i no de nou invent, transcorre per on hi hagué una muralla. I menjarem cassoulet.

DSC_0417

I en acabant arribarem a la confederació helvètica. La foto està feta des del Salève i en menudiiiiiu es veu el jet d'eau i tota la matraca. Podria dir molt més, com que estic llegint una introducció a la lingüística de Coseriu o que vàrem anar a dinar al 'Chez ma cousine' o que vivim a la France, on els enfants de la patrie, però no ho faré perquè per a què. Aquí se acaba la crónica, de postre pijama, el niño del pijama de rayas.

Salut i racletteta de la bona.

14.9.12

Descriure un tresor, onze

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Obri la llauna [Aspencat]
Cel·luloide fresc: Subnormalizante
Cojón de sastre: Chejov



Caminaves freturosa per la Llotja de Mercaders direcció plaça del Dr. Collado un d'eixos migdies tòrrids que tan bé descriuen els bons escriptors quan una parella en contra, turistes d'alguna reserva pell-roja, te preguntaren per Santa Catalina [serà que buscaven or, xata]. El que vull contar és que se t'aproparen, quasi sense veure't, pegant-li voltes al seu mapa de referència i te preguntaren per la famosa torre allargant-te el plànol per tal de facilitar-te la guia. Allà, davant de tu, pesant a la mà perquè l'han emmarcada en vidre gros sabedors del seu valor, una litografia planimètrica de la ciutat, segle XVIII, que et mostra davant els ulls molt probablement [són més antics, no?] el lloc on et trobes i el destí que et demanen i que hauries de localitzar fàcilment si no fóra perquè estàs ocupat decidint si la parella que tens davant representa el màxim exponent del desfàs tecnològic, un deus ex machina que, clar, no entens encara o una candid camera que no tardarà massa en esclatar-te a les mans.

Descriure un tresor, o la seua trobada.


T'han mostrat una litografia, aèria de la ciutat. Aèria!! Res de isometria, açò és real! Alucine vecine! Ale sanguangos. Salut i fondue, que en dos setmanes se pirem a Genf!

9.9.12

Escheriana

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Malagana
Cel·luloide fresc: Kerity
Cojón de sastre: Frontalier



Ha sopat al d'amics en la típica reunió de parelles i un single on uns posen el vi, altres el Trivial i a l'una de la nit comencen a replegar-se, que en esta casa voldran dormir. S'acomiaden a la porta i donat que el grup és nombrós s'estableixen rondes d'ascensor per a descarregar tallant així l'eventual conversa en tres: la d'aquells que ja estan al carrer, la dels que ara pengen dins l'ascensor i la dels que encara esperen dalt, amfitrions amb la porta oberta somrient pacients baix el llindar. Ell ha decidit trencar l'esquema i usar l'escala.

Aquesta fa una espiral al voltant de l'ascensor (les dues coordenades horitzontals dibuixen un quadrat i la vertical disminueix amb derivada constant respecte de les altres en tots els costats del requadre menys un, que anomenem replà, on la pendent de z respecte d'x o y és zero). L'operació per tant és baixar alguns graons, girar a destra, baixar-ne el mateix nombre, gir a destra, baixar graons, caminar en pla prement el temporitzador de la llum si s'haguera apagat, girar a destra i repetir des del cap.

Ha d'haver engegat de nou la llum vora cinc vegades i deu de fer vint minuts [o tres quarts, o tres hores] que baixa al trot. Ja no escolta la conversa intermitent dins l'ascensor cap avall [ha cregut notar el Doppler en una de tantes?] i té una lleugera impressió de circuit tancat, somnolència i cota constant. Tal volta l'estiguen esperant allà afora i tal volta la línia temporal haja col·lapsat en un punt, oh serp espiral verinosa.


En marimastha dos o tres setmanes me pire al SERN. Qui sap si hauré de fer de frontalier? Como lo ves? Salut i torrà de diumenge!

4.9.12

Vacances '12

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Alessandro Mannarino
Cel·luloide fresc: The Newsroom, Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos, Ellas + Las chicas de la sexta planta, En el nombre del padre, La giuria
Partides analògiques: Time's Up, Santiago de Cuba, Fauna, Trajan, Trivial Genius III
Cojón de sastre: Talweg



Quatre fotos no representatives de les vacances a Bozen per a quan vos feu iaios. En realitat volia posar només l'última però ara mateixa tinc el canó d'una Colt engolat i una Uzi a la templa detra. Han vingut un búlgars vestits d'esport i m'obliguen a que pose les demés. No sé, la veritat.

2012-08-22 17.31.07

Paret de la falsa casa de la fictícia Julieta de la família Capulletos [que aparegué ja fa quatre anys], on la tropa, per a demostrar-se l'amor conjugal, a banda d'escriure missatges romàntics apega xiclets. Tal qual. Itàlia. Segle XXI.

2012-08-23 20.33.12

Açò era només per a vacil·lar de macarrons violetes. Estan fets amb vi en lloc d'aigua i si algú s'entera de que dic vi i no el tipus concret i dic macarrons sense rigar-los els búlgars estos que m'he inventat seran poca cosa comparada amb la caterva de sicilians a sou que m'arribarà via ferry.

2012-08-25 17.41.36

Esglesieta del municipi de Rina a la Val Badia al país que alguns anomenen Ladínia.

IMGP0339

Des de Rina amb cotxe per via forestal privada fins a arribar a una baita on menjar-se una barbacoa en bona companyia, vista immillorable i polenta a la brasa. Foto clicable.


Quatre idees per posar quelcom del viatge, per notar el gustet i quedar-se amb ganes de més. En menys d'un més me pire per a dos anys al CERN. Por tierra, mar y aire, que diuen per ahi. Ains... Salut i apfelschorle!

29.7.12

Esto

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Música, açò no és problema.
Cel·luloide fresc: Moneyball, The Dark Knight Rises, The Illusionist [de Chomet], The Newsroom
Partides analògiques: Eclipse, Game of Thrones 2nd Ed.
Cojón de sastre: Titor



Menys mal que tinc alguna cosa que contar, no anava a ser que acabara juliol sense un paupèrrim post, ein? Des de gener de 2007 que no em botava un més. Ara quan me'n vaja a Suïssa Olor a Satori trobe que reviurà però, uff, esta vergonya de ningunejar juliol no podia acceptar-la i menys mal que finalment he trobat alguna cosa a dir. Esta.


Uffff!! També tinc algo que contar a la lletra menuda. Sinos s'anae a quedar la cosa coixa. Salut i fiambre!

24.6.12

Tarragona, primus inter pares

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: iCat FM
Cel·luloide fresc: Sleeping Beauty, Chronicle
Partides analògiques: Puerto Rico
Cojón de sastre: Mamadeta



Este és un viatge a través del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en busca de nostra flor de lotus. Ací biaix, unes fotografies que ens serviran de record. Les coses no capturades es perdran en el temps però, què és la vida si no resumir?

DSC_0079

Monestir de Poblet, que és on està soterrat En Jaume I de Montpelhièr, rei dels valencians i probablement un matamoros de categoria, però això les cròniques no ho diran. La foto què? Cuca, no? Soy un emo. Disclaimer: no postproduction en cap foto.

DSC_0081

Foto d'un nosequè-edre truncat que vaig fer ja pensant en posar-la ací i dir alguna cosa de Borges i un conte fictici que inclou només una tirada del seu Ficcions. Però res. Al monestir cistercenc dalt introduït, a una de les columnes que suportaven el pes d'en Chaumet, un volum tallat en la pedra. Un píxel.

DSC_0090

Les torres dels Serrans de València de l'Horta i davant d'elles, en una composició chapeau, la Creu de la Conca de Pinedo. A vore qui diu que els delineants chaumetistes no eren eficients: un plànol, vint còpies. I recordeu, Sant Vicent és festa de creus cap endins.

DSC_0098

Ja a la ciutat de Tarragona després d'haver visitat també Montblanc. El guia [agafeu la guia de l'empresa Argos, anàvem a soles i era interesantíssim, el cremàrem a preguntes i encara en seguim tenint] era de Reus i com que tenen pique deia que la bandera de Tarragona és una senyera pintada per un borratxo. Graciosillo. Total que açò és un homenatge de la ciutat de Tarragona als muixeranguers d'Algemesí. Que no?

DSC_0101

Doncs no. Castellers de no recorde quina colla assajant a portes obertes. A la part de baix li diuen folre. Si açò no és prou motiu per a adonar-nos-en de que 'som i serem' que baixe l'atzaneta i ho veja.

DSC_0119

Tàrraco imperial. Vos he dit ja que agafeu la visita guiada sobre la ciutat romana? És precís! Amigos, siempre que vayáis a sitios dejáos de mierdas. Las visitas guiadas son la mejor forma de entender, aprender y aprovechar. Quizá pueden pareceros caras y aburridas pero, ¿cuánto pagáis por una entrada de cine? ¿8€ por 2h? Y por ese precio y tiempo ¿no es mil veces más divertida la película in situ? Yo hace tiempo que soy consumidor de este producto, para todo lo demás: Lonely Planet.

DSC_0122

Dos manifasseres dotorejant la revetlla de Sant Joan, on tocaven entre d'altres Harrison Ford Fiesta. L'he volguda anomenar: "Marujas en ventana gótica". És molt fort. Però que molt fort.

DSC_0124

Ball de Diables de Tarragona. Que nooo, que és el correfoc de Massalfassar! Que nooo, que és a Tarragona! Que noooo, Massalfa! Continue la serie el alumno. Enteneu la moralitat, no? Va de que de Salses a Guardamar i tota la pesca. No ha hi fronteres, només un continu que evoluciona infinitesimal i de vegades algun graó isoglòssic. Això és un fet, després que cascú trobe la solució que vulga.

DSC_0166

Espurnes que neixen de coets excèntrics i creen paraigües en el seu rotar, guspires ballant al to de la gralla il·luminant cenitals, centelles centrípetes ejectades en la direcció tangent, un guiri mamat es fa la roba com un colador.

DSC_0169

El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és una vacil·lada que es marcaren els romans per a situar Tàrraco en el mapa en plena bambolla de la política de grandes eventos, tot açò abans que arribaren els vàndals i acamparen il·legalment allà al decumanus, vinga a rebre carxots dels cohortes d'esquadra urbanae. Rosa, rosae, rosarium de l'aurora.

DSC_0180

Seguint la broma cansina d'este post que fa com si açò fóra València ara tocaria dir alguna cosa de l'Albufera. Diferències? A l'Ebre a banda de lliri groc hi ha un de roig [no sé si és lliri] i gasten l'article neutre 'lo'. Semblances? Hi ha uns silurs que fan 3 metres de llarg [a casa els trobarem prompte] i fan una fideuà per a turistes dessaborida [i amaguen la bona a casa].

DSC_0205

Finalmente voy a hablar de las conclusiones y trabajo futuro. En primer lugar un tàndem llogado. En segunda posición el flamen dialis y su flamínica [que no sólo tiene que serlo sino también parecerlo]. En tercer plano un camp d'arròs y ya para concluir, en la lontananza la Sierra del Montsià. Foto clickable para engrandecible. Tornar hem en temporada de calçots!


Això és tot cartopancios. Si vos ha paregut poc aneu vatros. A mi m'ha paregut més que meló. Salut i romescu!